L'haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar a la síl·laba).
Aquí un intent de haiku fet per mi:
Bajo la luna
estábamos estirados
aquella noche.
Cuento a Margarita.
Margarita,está linda la mar,
y el viento
lleva esencia sutil de azahar;
yo siento
en el alma como una alondra cantar:
tú acento.
Margarita te voy a contar
un cuento.
Este era un rey que tenía
un palacio de diamantes,
una tienda hecha del día
y un reballo de elefantes,
un kiosco de malaquita,
un gran manto de tisú
y una gentil princesita
tan bonita,
tan bonita como tú.
Una tarde,la princesa
vio una estrella aparecer;
la pricesa era traviesa
y la quiso ir a coger.
La quería para hacerla
decorar un prendedor,
con un verso y una perla
y una pluma y una flor.
Las princesas primorosas
se parecen mucho a tí:
cortan lirios,cortan rosas,
cortan astros,son así.
Pues fue la niña bella
bajo el cielo y sobre el mar
a cortar la blanca estrella
que le hacía suspirar.
Y siguió camino arriba
por la Luna y mas allá.
Mas lo malo,es que ella iba
sin permiso de papa.
Cuando estuvo ya de vuelta
de los Parques del Señor,
se miraba toda envuelta
en un dulce resplandor.
-Y el rey dijo:"¿Que te has hecho?"
"Te he buscado y no te hallé"
y ¿que tienes en el pecho
que encendido se te ve?
La princesa no mentía.
Y así dijo la verdad:
-"Fui a cortar la estrella mía
a la azul inmensidad".
Y el rey clama:-¿No te he dicho
que el azul no hay que tocar?
¡Que locura!¡Que capricho!
El señor se va enojar.
Y dice ella:"No hubo intento;
yo me fui no se por qué"
Por las olas y el viento fui a la
estrella y la corté.
Y el papa dice enojado:
-"Un castigo has de tener:Vuelve al cielo
y lo robado vas a hora a devolver".
La princesa se entristece por su
dulce flor de luz,cuando entonces
aparece sonriendo el Buen Jesús.
Y así dice:"En mis campiñas
esa rosa le ofrecí;son mis flores de
las niñas que al soñarpiensan en mi"
Viste el rey ropas brillantes y luego
hace desfilar cuatrocientos elefantes
a la orilla de la mar.
La princesa está bella,
pues ya tiene prendedor en el que lucen
con la estrella verso,perla,pluma
y flor.
Margarita,está linda la mar,y el
viento;lleva esencia sutil de azahar:tu aliento.
Ya se que lejos de mi vas a estar,
guarda niña un gentil pensamiento,
al que un dia te quiso contar un
cuento.
He trobat aquest vídeo animat del poema de Rubén Darío.
AFAITAT
Contempla't al mirall, desconegut i igual,
ensopit pel son, sorprès de veure't.
Aquests solcs o aquesta grisor a les temples
ja els has anat acceptant de grat
-hoste feliç, quasi imprevist,
que no recordes quin dia va aparèixer.
És el preu descarat que et cal pagar
per la fictícia intimitat del cos.
I, ara, comença a afaitar-te.
La fulla, abans ràpida i freda,
ja no llisca, tensa, per la pell
amb frec plaent d'esquí jovenívol:
has de tibar la galta flàccida
amb els dits. No desesperis.
Potser si evites, astut per força,
la marca vergonyant d'un tall
podràs oblidar que l'aliança amb el cos
ja ha començat a dissoldre's.
-Aquest es un poema que hem va recomanar el Jordi quan buscava informació de F.Parcerisas. D'aquest autor n'he trobat un munt d'informació.
Si us interesa: http://www.uoc.edu/lletra/noms/fparcerisas/index.html on he trobat poemes seus explicats i recitats.
Aquí un video de la história "El buscador" de Jorge Bucay, que escoltava cuan era més petita.
Da mi basia mille, deinde centum,dein mille altera, dein secunda centum,deinde usque altera mille, deinde centum.Dein, cum milia multa fecerimus,conturbabimus illa, ne sciamus,aut ne quis malus invidere possit,cum tantum sciat esse basiorum.
Dona’m mil besos, i després cent, i després mil més, després una segona vegada cent, després encara mil altres, després cent. Llavors quan ens hàgim abraçat milers de vegades, confondrem els comptes per no reconèixer-los més, de per que un esperit maligne ens pugui llançar el mal d’ull i puga saber el nombre dels nostres besos
No he trobat cap vídeo relacionat amb Valeri Catul.
Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...
Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…
Aquest poema li dedico a la Marta Peiró perquè m'agrada moltíssim i crec que a ella també li agradarà.
És un video de tv3 cantat per Juan Manuel Serrat