F. Parcerisas
AFAITAT
Contempla't al mirall, desconegut i igual,
ensopit pel son, sorprès de veure't.
Aquests solcs o aquesta grisor a les temples
ja els has anat acceptant de grat
-hoste feliç, quasi imprevist,
que no recordes quin dia va aparèixer.
És el preu descarat que et cal pagar
per la fictícia intimitat del cos.
I, ara, comença a afaitar-te.
La fulla, abans ràpida i freda,
ja no llisca, tensa, per la pell
amb frec plaent d'esquí jovenívol:
has de tibar la galta flàccida
amb els dits. No desesperis.
Potser si evites, astut per força,
la marca vergonyant d'un tall
podràs oblidar que l'aliança amb el cos
ja ha començat a dissoldre's.
-Aquest es un poema que hem va recomanar el Jordi quan buscava informació de F.Parcerisas. D'aquest autor n'he trobat un munt d'informació.
Si us interesa: http://www.uoc.edu/lletra/noms/fparcerisas/index.html on he trobat poemes seus explicats i recitats.
3 comentarios
Jordi -
Perfecte! Per cert: preciosa la foto del núvol engabiat... Una metàfora visual!
Jordi -
Jordi -